[:es]Espacio Libre de Apartheid Israelí (ELAI)[:ca]Espai Lliure d’Apartheid Israelià (ELAI)[:eu]Apartheid israeldarrik gabeko gunea (AIGG)

Consulta la lista de los espacios libres de apartheid israelí adheridos a la campaña.

Dentro de la campaña #YoNOComproApartheid, lanzada cuando se cumplían 10 años del Dictamen del Tribunal de La Haya contra el Muro construido ilegalmente por Israel en Palestina, presentamos el sello Espacio Libre de Apartheid Israelí (ELAI). Con ello, queremos apoyar la creación, en nuestros barrios, pueblos y ciudades, de espacios comerciales, culturales, políticos, deportivos, académicos y sociales del Estado español que se niegan a colaborar con —o apoyar por pasiva— el sistema colonial y de apartheid israelí. La ocupación de Palestina por el Estado de Israel se inició oficialmente en 1948, es decir, hace ya 66 largos y cruentos años, y constituye, por lo tanto, una de las injusticias políticas más largas de la historia.

Con este sello, que se enmarca en la campaña de solidaridad ciudadana global, no violenta y antirracista de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra el Apartheid israelí, queremos crear islas de conciencia política e ir consolidando Espacios Libres de Apartheid Israelí en diferentes lugares del Estado español. La campaña BDS nace en el año 2005 en el seno de la sociedad civil palestina, con la publicación de un manifiesto firmado por casi 200 organizaciones sociales, ONG, partidos y sindicatos, tomando como referente la campaña internacional de boicot contra el Apartheid sudafricano, que fue fundamental para acabar con ese régimen racista.

La sociedad civil internacional ha recogido el guante lanzado desde Palestina para extender la campaña por todo el planeta, devolviéndonos a una solidaridad de tipo político, que busca ir al núcleo del problema y combatirlo. De esta manera, se trata de apoyar la lucha del pueblo palestino por sus derechos humanos, así como el derecho a la igualdad y a la autodeterminación. El movimiento BDS persigue:

1. El fin de la ocupación de Cisjordania, Jerusalén Este y Franja de Gaza, territorios ocupados ilegalmente por Israel en 1967.
2. El derecho al retorno de los 7,5 millones de refugiados y refugiadas palestinas que no pueden volver a Palestina.
3. El reconocimiento de la igualdad de la ciudadanía árabe-palestina dentro de Israel.

En el centro del problema está el sionismo: el proyecto político de construcción de un estado exclusivo para personas judías en Palestina que, desde sus inicios, se desarrolla mediante la ocupación y colonización de territorios palestinos, la separación de los colonos judíos de la población palestina autóctona, la expulsión de esta población fuera de Palestina, o bien su subyugación y su eliminación física. El sionismo define a Israel como un estado que sirve a una parte de su ciudadanía (en contra de otra) y vincula de manera ilusoria y directa la construcción de Israel a la destrucción del pueblo palestino.

El último y sanguinario ataque lanzado por Israel contra la Franja de Gaza durante el verano de 2014, que ha causado la muerte de más de 2.190 personas, de las cuales 527 eran niños y niñas, destruyendo al tiempo miles de casas e infraestructuras civiles (incluyendo hospitales, escuelas y refugios de la ONU), es una demostración más que evidente de ese proyecto político. También lo es la ampliación y consolidación de la ocupación israelí en Cisjordania y Jerusalén Este, a través de las colonias, el muro, los checkpoint, etc. La economía israelí se construye sobre la base de negar la economía palestina. Es una economía de ocupación y apartheid.

En el campo económico, la campaña BDS ha obtenido éxitos importantes. Debido a la presión internacional, la empresa Veolia tuvo que abandonar el proyecto de construcción de un tranvía israelí en territorio palestino. En el ámbito agroalimentario, la empresa exportadora de productos agrícolas Agrexco tuvo que ser liquidada y remplazada por otra exportadora pública israelí llamada Mehadrin. Otro ejemplo es el de Mekorot, empresa israelí que suministra agua a las colonias ilegales ubicadas en los Territorios Palestinos Ocupados, que vio suspendidas sus relaciones con la mayor empresa holandesa de aguas, Vitens, por este motivo. En el ámbito de las desinversiones, los fondos de pensiones de Noruega y Holanda retiraron las inversiones que tenían en empresas y bancos israelíes por su complicidad con las colonias en territorio palestino. Estos casos nos demuestran que la campaña está teniendo resultados.

En Europa, las empresas productoras, mayoristas e importadoras tienen la obligación de informar a los comerciantes sobre el lugar de origen de los productos. Muchas veces, la etiqueta «fabricado en Israel» es utilizada por productores y exportadores israelíes en fraude de ley, para comercializar productos fabricados o cultivados en las colonias israelíes en territorio palestino ocupado. La ilegalidad de estas colonias ha llevado al gobierno español a alertar, en junio de 2014, a la ciudadanía y empresas españolas de los riesgos legales, económicos y de imagen que entrañan las actividades económicas y financieras con estos asentamientos. En tal contexto, al abstenerse de comercializar productos israelíes, los y las comerciantes evitan ser cómplices de la vulneración del derecho internacional y del engaño a los consumidores y consumidoras. Para ayudarte a conocer los productos y marcas a evitar, puedes consultar http://www.rescop.org/productos.

Con el sello Espacio Libre de Apartheid Israelí, ofrecemos a comercios, mercados y consumidoras/es, la posibilidad de solidarizarse con el pueblo palestino de una forma que vaya más allá de la caridad y de los parches humanitarios. Les proponemos ir a la raíz del problema y participar en un movimiento global de defensa de los derechos humanos del pueblo palestino, que presiona a Israel para que respete la legalidad internacional mediante el boicot de los productos israelíes y la denuncia de sus políticas de apartheid.

Las tiendas o espacios que se declaran Espacio Libre de Apartheid Israelí deberán:

1. Adherirse formalmente a la campaña, informando a la RESCOP de sus datos para poder ser incluidas, si lo desean, en un directorio de Espacios libres de Apartheid Israelí.
2. Difundir la campaña entre sus consumidores/as colocando de forma visible, una pegatina identificativa del sello, en la tienda o local.
3. Abstenerse de comprar y vender productos procedentes de Israel o de las colonias israelíes construidas ilegalmente en territorio palestino.

Una vez adheridos a la campaña, podrán utilizar el sello para demostrar su compromiso con el respeto de los derechos humanos, la igualdad entre los seres humanos y la autodeterminación de los pueblos. Para conseguir el sello, escríbenos a causapalestina@gmail.com o boicotisraelbds@gmail.com.

Mapa de los espacios ELAI adheridos

Consulta la lista completa de espacios.

¡Adhiérete!

Consulta toda la información sobre el sello ELAI. Puedes descargarte las hojas informativas tanto para espacios comerciales, culturales, sociales, deportivos… (castellano y català), como para instituciones como sindicatos, ayutamientos, partidos, gobiernos regionales, ONG, colectivos… (castellano y català).

Para declararte Espacio Libre de Apartheid Israelí, rellena este formulario o escríbenos a boicotisraelbds@gmail.com y nos pondremos en contacto contigo.

Consulta la llista dels espais lliures d’apartheid israelià adherits a la campanya.

Dins de la campanya #YoNOComproApartheid, llançada quan es compliren 10 anys del dictamen del Tribunal de La Haia contra el Mur construït il·legalment per Israel a Palestina, presentem el segell “Espai Lliure d’Apartheid israelià” (ELAI). Volem donar suport a la creació als nostres barris, pobles i ciutats d’espais comercials, culturals, polítics, esportius, acadèmics i socials de l’Estat espanyol que es neguen a col·laborar amb –o donar suport passivament- el sistema colonial i d’apartheid israelià. L’ocupació de Palestina per l’Estat d’Israel s’inicià oficialment al 1948, és a dir, fa ja 66 llargs i cruents anys, i per tant constitueix una de les injustícies polítiques més llargues de la història.

Amb el segell “Espai Lliure d’Apartheid israelià”, que s’emmarca en la campanya solidaria ciutadana global, no-violenta, antirracista i solidària de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’Apartheid israelià, volem crear illes de consciència política i anar consolidant Espais Lliures d’Apartheid a diferents indrets de l’Estat espanyol. La campanya BDS naix l’any 2005 dins de la societat civil palestina amb la publicació d’un manifest signat per gairebé 200 organitzacions socials, ONGs, partits i sindicats, prenent com a referent la campanya internacional de boicot contra l’Apartheid sud-africà, que va ser fonamental per acabar amb eixe règim racista.

La societat civil internacional ha recollit el guant llançat des de Palestina per estendre la campanya per tot el planeta, tornant-nos a una solidaritat que busca anar al nucli del problema i combatre’l. D’aquesta manera, es tracta de donar suport a la lluita del poble palestí pels seus drets humans i pel dret a la igualtat i a l’autodeterminació. El moviment BDS persegueix:

1. La fi de l’ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza, territoris ocupats il·legalment per Israel al 1967.
2. El dret al retorn dels 7,5 milions de refugiats i refugiades palestines que no poden tornar a Palestina.
3. El reconeixement de la igualtat de la ciutadania arabopalestina dins d’Israel.

Al centre del problema hi és el sionisme: un projecte polític que pretén construir un estat exclusiu per a persones jueves a Palestina, que des dels seus inicis es desenvolupa mitjançant: l’ocupació i la colonització de territoris palestins, la separació dels colons jueus de la població palestina autòctona, l’expulsió d’aquesta última fora de Palestina, la seua subjugació i la seua destrucció física. El sionisme defineix Israel com a un estat que serveix a una part de la seua ciutadania en contra d’una altra i vincula de manera directa la construcció d’Israel amb la destrucció del poble palestí.

L’últim i sanguinari atac llançat per Israel contra la Franja de Gaza durant l’estiu de 2014, que ha causat la mort de més de 2.160 persones, de les quals 527 eren nens i nenes, destruint alhora milers de cases i infraestructures civils (incloent hospitals , escoles i refugis de l’ONU), és una demostració més que evident d’aquest projecte polític. També ho és l’ampliació i consolidació de l’ocupació israeliana a Cisjordània i Jerusalem Est, a través de les colònies, el mur, i un sistema de controls militars, que juntament amb les detencions arbitràries massives, fan inviable el dia a dia de la població palestina. Mentre que l’economia israeliana s’alimenta de la guerra, l’ocupació i l’apartheid, el mercat palestí segueix sent un mercat captiu controlat i asfixiat per Israel.

En el camp econòmic, la campanya BDS és especialment rellevant, ja que Europa és el primer soci comercial d’Israel. Gràcies a la pressió del moviment de solidaritat i de la ciutadania mundial, la campanya BDS ha obtingut èxits importants. L’empresa francesa Veolia va haver d’abandonar el projecte de construcció d’un tramvia israelià en territori palestí ocupat. En l’àmbit agroalimentari, l’empresa exportadora de productes agrícoles Agrexco va haver de ser liquidada i reemplaçada per una altra exportadora pública israeliana anomenada Mehadrin. Un altre exemple és el de Mekorot, empresa israeliana que subministra aigua a les colònies il·legals ubicades en els Territoris Palestins Ocupats, i va veure suspeses les seues relacions amb la major empresa holandesa d’aigües, Vitens, per aquest motiu. En l’àmbit de les desinversions, els fons de pensions de Noruega i Holanda van retirar les inversions que tenien en empreses i bancs israelians per la seua complicitat amb les colònies en territori palestí.

A Europa, els productors, majoristes i importadors tenen l’obligació d’informar els comerciants sobre el lloc d’origen dels productes. Moltes vegades, l’etiqueta «fabricat a Israel» és utilitzada per productors i exportadors israelians en frau de llei per comercialitzar productes fabricats o cultivats a les colònies israelianes en territori palestí ocupat. La il·legalitat d’aquestes colònies ha portat al govern espanyol a alertar a juny de 2014 a la ciutadania i les empreses espanyoles dels riscos legals, econòmics i d’imatge que comporten les activitats econòmiques i financeres amb aquests assentaments. En aquest context, quan els comerciants s’abstenen de comercialitzar productes israelians, eviten ser còmplices de la vulneració del dret internacional i de l’engany als consumidors i consumidores. Per ajudarte a conèixer els productes i marques a evitar, pots consultar http://www.rescop.org/productos.

Amb el segell Espai Lliure d’Apartheid Israelià, oferim als comerços, mercats i consumidors/es, la possibilitat de solidaritzar-se amb el poble palestí d’una manera que vaja més enllà de la caritat i dels pegats humanitaris. Us proposem anar a l’arrel del problema i participar en un moviment global de defensa dels drets humans del poble palestí que pressiona Israel perquè respecte la legalitat internacional, mitjançant el boicot dels productes israelians i la denúncia de les seues polítiques d’apartheid.

Les botigues, comerços i empreses que es declaren Espai Lliure d’Apartheid israelià hauran de:

1. Adherir-se formalment a la campanya informar a la RESCOP de les seues dades per poder ser incloses, si ho desitgen, en un directori d’Espais Lliures d’Apartheid israelià.
2. Difondre la campanya entre els seus consumidors/es col·locant de forma visible un adhesiu identificatiu del segell a la botiga o local.
3. Abstenir-se de comprar i vendre productes procedents d’Israel o de les colònies israelianes construïdes il·legalment en territori palestí.

Un cop adherits a la campanya, podran utilitzar el segell per demostrar el seu compromís amb el respecte dels drets humans, la igualtat entre els éssers humans i l’autodeterminació dels pobles. Per aconseguir el segell, escriu-nos a causapalestina@gmail.com o boicotisraelbds@gmail.com.

Mapa dels espais adherits

Consulta la llista completa d’espais.

Adhereix-te!

Consulta tota la informació sobre el segell ELAI. Pots descarregar-te els fulls informatius tant per a espais comercials, culturals, socials, esportius… (català y castellano), com per a institucions com sindicats, ayutamientos, partits, governs regionals, ONG, col·lectius… (català y castellano).

Per unir-te a la campanya Espai Lliure d’Apartheid Israelià, omple aquest formulari o escriu-nos a boicotisraelbds@gmail.com i ens posarem en contacte amb tu.

Zerrenda: Apartheid israeldarrik gabeko gunea.

Apartheid Israeldarrik Gabeko Gunea (AIGG) bereizgarria #NikEZdutApartheidErosten kanpainaren barruan sortu dugu; kanpaina hori Israelek Palestinan legez kanpo eraikitako harresiaren kontra Hagako Auzitegiak egindako txostenaren 10. urteurrenean jarri zen martxan. Bereizgarria oinarri duen ekimenaren helburua da gure auzo, herri eta hirietan sistema kolonial eta apartheid israeldarra babesten (edo pasiboki sustatzen) ez duten guneak sortzea, merkataritza-, kultura-, politika-, kirol-, akademia- eta gizarte-guneak, alegia. Israelgo estatua, ofizialki, 1948an hasi zen Palestina okupatzen. Palestinarrentzat luze eta odoltsuak izan dira azken 66 urteak, okupazio hori historiako bidegabekeria politiko luzarokoenetako bat baita.

Bereizgarri hori apartheid israeldarraren kontrako Boikota, Desinbertsioa eta Zigorra (BDZ) izeneko elkartasun-kanpaina global, ez-biolento, antiarrazista eta solidarioaren barruan sortu dugu, kontzientzia politikoko uharteak sortzeko eta Espainiako estatuko hainbat lekutan Apartheidik Gabeko Guneak sortzeko asmoarekin. BDZ kanpaina 2005ean jarri zen martxan, Palestinako gizarte zibilaren baitan: ia 200 erakunde sozial, GKE, alderdi politiko eta sindikatuk manifestu bat sinatu eta argitaratu zuten. Horretarako, Hego Afrikako apartheidaren kontrako nazioarteko kanpaina hartu zuten oinarri, funtsezkoa izan baitzen erregimen arrazista hura deuseztatzeko.

Nazioarteko gizarte zibilak Palestinak emandako erreleboa hartu du eta kanpaina mundu osora zabaldu da; elkartasun politikoa sortzea da asmoa, arazoari muinera jota aurre egitea. Xedea da Palestinako herriari haien giza, berdintasun eta autodeterminazio eskubideen alde borrokatzen laguntzea. Hauek dira BDZ mugimenduaren helburuak: lehena, Israelek 1967an legez kanpo hartutako lurren, alegia Zisjordania, Jerusalem ekialdea eta Gazako zerrendaren okupazioa amaitzea; bigarrena, Palestinara bueltatu ezin duten 7,5 milioi errefuxiatuek itzultzeko eskubidea izatea; eta hirugarrena, Israelen arabiar-palestinar herritarren berdintasuna aitortzea.

Arazoaren ardatza sionismoa da. Izan ere, proiektu politiko horren asmoa da Palestinan judutarrena ez beste inorena izango den estatu bat eraikitzea eta, horretarako, lurralde palestinarrak okupatzea eta kolonizatzea, kolono judutarrak eta bertako biztanle palestinarrak bereiztea eta biztanle palestinar horiek Palestinatik kanporatzea, mendean hartzea eta akabatzea. Sionismoaren arabera, Israelgo estatua herritar batzuen zerbitzura eta beste batzuen kontra dago, eta, Israel eraiki nahi bada, palestinar herria deuseztatu beharra dago.

Aurtengo udaran Israelek gogor eraso du Gazako zerrenda: 2.160 pertsona hil ditu, horietatik 527 haurrak, eta milaka etxe eta azpiegitura zibil suntsitu ditu (ospitaleak, eskolak eta NBEko babeslekuak barne). Eraso anker hori aipatu proiektu politikoaren ageriko beste adierazgarri bat da. Gainera, israeldarrak okupazioa zabaltzen eta finkatzen ari dira Zisjordanian eta Jerusalen ekialdean, kolonien, harresiaren eta kontrol militarren bitartez. Horregatik guztiagatik eta, baita ere, atxiloketa masiboengatik, palestinarrek ezinezkoa dute bizimodua normal egitea. Israeldarrek, haien ekonomia gerraren, okupazioaren eta apartheidaren bitartez sustatzen duten bitartean, Palestinako merkatua bahitzen, kontrolatzen eta itotzen jarraitzen dute.

Arlo ekonomikoan BDZ kanpaina oso garrantzitsua da, Europa baita Israelen bazkide komertzial nagusia. Mundu osoko elkartasun-mugimenduaren presioari esker, BDZ kanpainak arrakasta handia izan du. Esate batera, Veolia enpresa frantsesak Palestinako okupatutako lurraldean tranbia israeldar bat eraikitzeko proiektua atzera bota behar izan zuen. Halaber, nekazaritza-elikagaiei dagokienez, nekazaritza-produktuak esportatzen dituen Agrexco enpresa likidatu eta haren ordez beste bat jarri behar izan zuten, Mehadrin esportazio-enpresa publiko israeldarra, hain zuzen ere. Orobat, Holandako ur-enpresa handienak, Vitensek, Mekorot enpresa israeldarrarekin harremanak izateari utzi zion, Mekorotek okupatutako lur palestinarretako legez kanpoko koloniak urez hornitzen zituelako. Horrez gain, desinbertsioei dagokienez, Norvegiako eta Holandako pentsio-funtsek atera egin zituzten enpresa eta banku israeldarretan zeuzkaten inbertsioak, lur palestinarretako koloniei laguntzen zietelako.

Europan, ekoizpen- eta inportazio-enpresek eta enpresa handizkariek produktuak nondik datozen jakinarazi behar diete merkatariei, nahitaez. Maiz, ekoizle eta esportatzaile israeldarrek “Israelen egina” etiketa erabiltzen dute, legeari iruzur eginda, okupatutako palestinar lurretako kolonia israeldarretan egin edo landutako produktuak merkaturatzeko. Kolonia horiek legez kanpokoak direnez, Espainiako Gobernuak, 2014ko ekainean, herritar eta enpresa espainiarrei ohartarazi zieten asentamendu horiekin ekonomia- eta finantza-harremanak izatea arriskutsua izan daitekeela lege, ekonomia eta irudi aldetik. Gauzak horrela, produktu israeldarrak ez merkaturatuz, merkatariek nazioarteko eskubideen urraketaren konplize izateari eta kontsumitzaileak engainatzeari uzten diote. Kontsumitu behar ez ditugun produktu eta markak zein diren jakiteko, web-gune hau kontsultatu besterik ez dugu: http://www.rescop.org/productos.

Apartheid Israeldarrik Gabeko Gunea bereizgarriaren bitartez, denda, azoka eta kontsumitzaileei elkartasuna adierazteko aukera ematen diegu, karitateaz eta adabaki humanitarioez harago. Arazoaren errora jotzea eta palestinar herriaren giza eskubideak defenditzen dituen mugimendu global batean parte hartzea proposatzen diegu. Mugimendu horrek, produktu israeldarrei boikot eginez eta Israelgo apartheid-politikak salatuz, Israel nazioarteko legeak betetzera behartzen du.

Hona hemen Apartheid Israeldarrik Gabeko Gune izan nahi duten denden zereginak:

1. Kanpainari formalki atxikitzea eta RESCOP sareari dendaren datuak ematea, nahi izanez gero Apartheid Israeldarrik Gabeko Guneen zerrendan sartzeko.
2. Kontsumitzaileei kanpainaren berri ematea, dendan edo lokalean bereizgarriaren pegatina jarrita, ondo ikusteko moduan.
3. Israeletik edo palestinar lurretan legez kanpo eraikitako kolonia israeldarretatik datozen produkturik ez saltzea eta ez erostea.

Behin kanpainarekin bat eginda, dendariek bereizgarria erabili ahal izango dute, giza eskubideak, gizakien arteko berdintasuna eta herrien autodeterminazioa errespetatzen dituztela eta horiek babesteko konpromisoa hartu dutela adierazteko. Bereizgarria eskuratu nahi baduzu, idatz iezaguzu helbide hauetakoren batera: causapalestina@gmail.com eta boicotisraelbds@gmail.com.

Mapa AIGG

Zerrenda.