×

[:es]Por qué no se debe celebrar el partido Israel-Suecia del 25 de marzo en Alcoi[:ca]Per què no s’ha de celebrar el partit Israel-Suècia del 25 de març a Alcoi[:]

[:es]Por qué no se debe celebrar el partido Israel-Suecia del 25 de marzo en Alcoi[:ca]Per què no s’ha de celebrar el partit Israel-Suècia del 25 de març a Alcoi[:]

[:es]

BDS Alacant, BDS País Valencià y Unadikum País Valencià muestran su repulsa a que Alcoi y Benidorm acojan los partidos clasificatorios del Europeo Sub-17 de fútbol de la UEFA que enfrentarán a Israel contra Francia y España (20 y 22 de marzo en Benidorm), y Suecia (25 de marzo en Alcoi).
Alcoi Gaza Material esportiu 1

Brigadistas internacionales de Alcoi en Gaza. / Página66

El movimiento de Boicot, Desinversiones y Sanciones (BDS) contra el Estado de Israel nace en 2005 con un llamamiento lanzado por más de 170 organizaciones de la sociedad civil palestina a la comunidad internacional pidiéndole que presione a Israel hasta que cumpla con el derecho internacional y los principios universales de los derechos humanos. La iniciativa palestina de BDS se inspira en la campaña similar que se aplicó al régimen de apartheid sudafricano, y que contribuyó de forma decisiva a la caída de aquel racismo de estado. Se organiza desde numerosos territorios alrededor de todo el mundo (como el País Valencià), y se aplica en diversos ámbitos: económico, institucional, sindical, cultural, deportivo y académico.

Actualmente, el BDS tiene el apoyo de un gran número de organizaciones políticas y sociales, administraciones, colectivos, sindicatos, instituciones académicas y ONG. También de personalidades como el científico Stephen Hawking, el premio Nobel Desmond Tutu o Stéphane Hessel, que participó en la redacción de la Declaración Universal de los Derechos Humanos y es superviviente del campo nazi de Buchenwald. Tampoco se puede pasar por alto que este pasado verano más de 350 judías y judíos supervivientes del Holocausto calificaron los bombardeos masivos sobre Gaza como un «genocidio» y pidieron el boicot a Israel. Como Nelson Mandela, Mahatma Gandhi también impulsó campañas de boicot (en este caso contra los británicos).

La campaña de BDS está teniendo un enorme crecimiento y consigue nuevos éxitos cada semana: empresas que dejan de invertir en Israel, administraciones que cancelan contratos con entidades israelíes, instituciones académicas que cortan vínculos, artistas que no actúan en el Estado israelí, construido sobre el etnocidio del pueblo palestino, o eventos deportivos con participación israelí que se anulan. El pasado 2014, la exitosa campaña de BDS Tarjeta Roja a Israel consiguió que Jerusalén no fuera sede de la Eurocopa 2020.

El partido de fútbol de la UEFA Sub-17 que se disputará en Alcoi entre Suecia e Israel este 25 de marzo no se debe celebrar porque viola la llamada al BDS que han hecho los y las palestinas (que según las Naciones Unidas sufren un régimen de colonización, apartheid y limpieza étnica), y numerosas figuras públicas mundiales de la paz, los derechos humanos o de la ciencia y supervivientes del Holocausto nazi. Lo quieran sus protagonistas o no, este partido, como otros eventos culturales y deportivos, es utilizado por Israel para «limpiar» su imagen y sus crímenes. Esta estrategia de normalización es bien antigua y conocida. Y gracias a que Israel continúa siendo un socio preferente en la Unión Europea; a que distintos cuerpos policiales del Estado español se entrenan en Israel o reciben formaciones israelíes; a que se continúa vendiendo y comprando armas y otros productos; a que se siguen teniendo contratos académicos; a que Israel continúa participando en competiciones deportivas, en Eurovisión o en otros ámbitos internacionales, Israel pudo masacrar a más de 2.000 personas el pasado verano en Gaza (incluyendo más de 500 niñas y niños). Repetimos: gracias a estos lazos, a estas complicidades como la que tendría la ciudad de Alcoi, Israel puede continuar siendo un Estado de apartheid y limpieza étnica que asesina impunemente a miles de personas.

Además, el Estado terrorista de Israel lleva a cabo una política específica de represión hacia los y las futbolistas palestinas. Entre los menores de edad que Israel secuestra cada día (2-3 de media, sin ninguna garantía judicial), se encuentran jóvenes futbolistas como los que pueden ir a jugar a Alcoi. Algunos están secuestrados unas horas, a otros nunca les dejan ni les dejarán salir de la Palestina ocupada para jugar un partido. El jugador de la selección nacional palestina Mahmoud Sarsak estuvo detenido durante tres años sin cargos ni juicio. Tras 101 días de huelga de hambre, que casi le cuesta la vida, y una gran protesta internacional con el apoyo de importantes figuras como Eric Cantona, Frédéric Kanouté, Abou Diaby, Lilian Thuram o el alicantino Antonio López, consiguió que las autoridades israelíes le liberaran. Recientemente Israel ha prohibido viajar a Sameh Marabah, futbolista de la selección palestina, a la Copa Asiática que se disputó en Australia. Otros jóvenes palestinos no podrán volver a jugar al fútbol, como Jawhar Nasser Jawhar (19 años) y Adam Abd al-Raouf Halabiya (17 años), que fueron disparados a los pies en enero de 2014 cuando volvían del estadio Faisal al-Husseini de un entrenamiento. Adam fue disparado una vez en cada pie, Jawhar dos veces. Tras ser trasladados al hospital, reciben la noticia de que nunca más podrán jugar al fútbol. Tampoco lo harán Ahmad Muhammad al-Qatar y Uday Caber, futbolistas palestinos de Gaza de 19 años. Fueron asesinados por Israel el pasado verano, como también lo fue la leyenda del fútbol palestino Ahed Zaqout, sepultado bajo las bombas israelíes mientras dormía en su casa de Gaza.

Las instalaciones deportivas palestinas han sido el blanco de ataques militares israelíes. Según la FIFA, “el 70% de las infraestructuras deportivas de Gaza quedaron destruidas” durante los 52 días de ataques del verano de 2014. En 2012, la sede del Comité Nacional Paralímpico y el Estadio Nacional de Gaza fueron destruidas por la artillería israelí; y en noviembre de 2014 soldados israelíes armados hicieron una redada en las oficinas centrales de la Federación de Fútbol de Palestina cerca de Ramallah. Los patios escolares, parques infantiles y lugares de recreo tampoco se han librado de esta violencia, como demuestra el bombardeo de cuatros niños palestinos de la familia Baker que jugaban al fútbol en una playa de Gaza.

Como se puede observar en la película Invictus, un momento fundamental en la caída del apartheid en Sudáfrica fue cuando el equipo de rugby del país fue excluido de las competiciones deportivas internacionales. Según la Convención Internacional contra el Apartheid en el deporte de 1985: «los contactos deportivos con cualquier país que practique el apartheid condona y refuerza el apartheid». Es por ello que casi 20.000 personas han pedido a la FIFA que suspenda la afiliación de Israel hasta que respete el derecho internacional, y la UEFA debe hacer lo propio.

En los últimos años, Alcoi ha vuelto a ser un referente en la lucha por los derechos humanos del pueblo palestino. Este verano, el Ayuntamiento de Alcoi firmó una Declaración Institucional de apoyo al pueblo palestino y de condena a las constantes agresiones del Estado criminal de Israel. Uno de los acuerdos alcanzados por todas las fuerzas políticas insta a romper todas las relaciones con Israel hasta que no acate las resoluciones de la ONU.

Si se disputa este partido, quien lo apoya estará eligiendo ponerse del lado de los asesinos, de los opresores, del apartheid y de la limpieza étnica. Todavía se está a tiempo de ponerse del lado de los derechos humanos, la justicia, la libertad y la paz.

BDS AlacantBDS País Valencià
Unadikum Alcoi-País Valencià

[:ca]

BDS Alacant, BDS País Valencià i Unadikum País Valencià mostren la seua repulsa al fet que Alcoi i Benidorm acullen els partits classificatoris de l’Europeu Sub-17 de futbol de la UEFA que enfrontaran a Israel contra França i Espanya (20 i 22 de març a Benidorm), i a Israel contra Suècia (25 de març a Alcoi).

Alcoi Gaza Material esportiu 1

Brigadistes internacionals d’Alcoi a Gaza. / Página66

El moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a l’Estat d’Israel naix el 2005 amb una crida llançada per més de 170 organitzacions de la societat civil palestina a la comunitat internacional demanant-li que pressione fins que Israel complisca amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans. La iniciativa palestina de BDS s’inspira en la campanya similar que es va aplicar contra el règim d’apartheid sud-africà, i que va contribuir decisivament a la caiguda d’aquell racisme d’Estat, s’organitza des de nombrosos territoris arreu del món (com el País Valencià) i s’aplica en diversos àmbits: econòmic, institucional, sindical, cultural-esportiu i acadèmic.

Actualment, el BDS té el suport d’un gran nombre d’organitzacions polítiques i socials, administracions, col·lectius, sindicats, institucions acadèmiques i ONGs. També, de personalitats com el científic Stephen Hawking, el premi Nobel Desmond Tutu o Stéphane Hessel, participant de la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans i supervivent del camp nazi de Buchenwald. Tampoc s’ha d’oblidar que el passat estiu més de 350 jueves i jueus supervivents de l’Holocaust calificaren els bombardejos massius sobre Gaza com un «genocidi» i demanaren el boicot a Israel. Com Nelson Mandela, Mahatma Gandhi també va impulsar campanyes de boicot (en aquest cas als britànics).

La campanya de BDS està tenint un enorme creixement i aconsegueix èxits cada setmana: empreses que deixen d’invertir a Israel, administracions que cancel·len contractes amb entitats israelianes, institucions acadèmiques que tallen vincles, artistes que no actuen a l’Estat d’Israel, construït sobre l’etnocidi del poble palestí, o esdeveniments esportius amb participació israleiana que s’anulen. El passat 2014, la exitosa campanya de BDS Targeta vermella a Israel va aconseguir que Jerusalem no fóra una seu de l’Eurocopa 2020.

Aquest partit no s’ha de celebrar perquè viola la crida al BDS que han fet els i les palestines (que segons les Nacions Unides pateixen un règim de colonització, apartheid i neteja ètnica), nombroses figures públiques mundials de la pau, dels drets humans o de la ciència i supervivents de l’Holocaust nazi. Vulguen els seus protagonistes o no, aquest partit, com altres esdeveniments culturals i esportius, és utilitzat per Israel per «netejar» la seua imatge i els seus crims. Aquesta estratègia de «normalització» es ben antiga i ben coneguda. I gràcies a que Israel continua sent un soci preferencial de la Unió Europea, a que distints cossos policials de l’Estat espanyol s’entrenen a Israel o reben entrenament israelià, a que es continua venent i comprant armes i altres productes, a que es continuent tenent contractes acadèmics, a que Israel continua participant en competicions esportives, en Eurovision o en altres àmbits internacionals, Israel va poder massacrar a més de 2.000 persones el passat estiu a Gaza (incloent més de 500 xiquetes i xiquets). Reiterem, gràcies a aquests lligams, a aquestes complicitats com la que tindria la ciutat d´’Alcoi, Israel pot continuar sent un Estat d’apartheid i neteja ètnica que assassina impunement milers de persones.

A més a més, l’Estat terrorista d’Israel porta a terme una política específica de repressió dels futbolistes joves palestins. Entre el menors d’edat que Israel segresta cada dia (2-3 de mitjana, sense cap garantia judicial), es troben joves futbolistes com els que poden anar a jugar a Alcoi. Alguns només estan segrestats unes hores, a altres mai els deixen ni els deixaran eixir de la Palestina ocupada per jugar un partit. El jugador de la selecció nacional palestina Mahmoud Sarsak, va estar detingut durant tres anys sense càrrecs ni judici. Després de 101 dies de vaga de fam, que gairebé li costa la vida, i una gran protesta internacional amb el suport d’importants figures com Eric Cantona, Frédéric Kanouté, Abou Diaby o Lilian Thuram, va aconseguir que les autoritats israelianes li alliberessin. Recentment Israel ha prohibit viatjar a Sameh Marabah, futbolista de la selecció palestina, a la Copa Asiàtica que s’està disputant a Austràlia. Altres joves futbolistes palestins mai no podran tornar a jugar a futbol, com Jawhar Nasser Jawhar (19 anys) i Adam Abd al-Raouf Halabiya (17 anys), que foren disparats en els peus al gener de 2014, quan tornaven des de l’estadi Faisal al-Husseini d’un entrenament. Adam va ser disparat una vegada en cada peu, Jawhar deu vegades. Després de ser traslladats al hospital, reberen la notícia de que mai més podrien tornar a jugar al futbol. Tampoc ho faran mai Ahmad Muhammad al-Qatar i Uday Caber, futbolistes palestins de Gaza de 19 anys. Foren assassinats per Israel el passat estiu, com també va ser-ho la llegenda del futbol palestí Ahed Zaqout, sepultat sota les bombes israelianes mentre dormía a la seua casa de Gaza.

Les instal·lacions esportives palestines han estat blanc habitual d’atacs militars israelians. Segons la FIFA, «el 70% de les infraestructures esportives de Gaza van quedar destruïdes» durant els 52 dies d’atacs de l’estiu de 2014. El 2012, la seu del Comitè Nacional Paralímpic i l’Estadi Nacional de Gaza van ser destruïts sota artilleria israeliana; i al novembre de 2014 soldats armats van dur a terme una batuda en les oficines centrals de la Federació de Futbol de Palestina prop de Ramallah. Els patis escolars, parcs infantils i llocs d’esbarjo tampoc s’han lliurat d’aquesta violència, com demostra l’impune assassinat a quatre nens de la familia Baker que jugaven a futbol en una platja de Gaza.

Com es pot observar en la pel·lícula Invictus, un moment fonamental en la caiguda de l’apartheid a Sud-àfrica fou quan l’equip de rugby del país va ser exclós de les competicions esportives internacionals. Segons la Convenció Internacional contra l’Apartheid als esports del 1985: «els contactes esportius amb qualsevol país que practique l’apartheid condona i enforteix l’apartheid».

Als darrers anys, Alcoi ha tornat a ser un referent en la lluita pels drets humans del poble palestí. Aquest estiu l’Ajuntament d’Alcoi va signar una Declaració Institucional de suport al poble palestí i de condemna a les agressions constants de l’Estat criminal d’Israel. Un dels acords assolits, per totes les forces polítiques, insta a trencar totes les relacions amb Israel fins que no acaten les resolucions de l’ONU.

Si se celebra aquest partit, qui dóna suport triarà posar-se del costat dels assassins, dels opressors, de l’apartheid i de la neteja ètnica. Encara està a temps de posar-se del lloc dels drets humans, de la justícia, de la llibertat i de la pau.

BDS AlacantBDS País Valencià

Unadikum Alcoi-País Valencià

[:]

Share this content:

Puede que te hayas perdido